Assetjament escolar: què passa abans que un infant demani ajuda?
Un infant pot continuar anant a classe cada matí i, al mateix temps, estar desitjant no haver-hi d’anar.
Pot seure al mateix lloc de sempre. Fer els deures. Somriure quan toca. Respondre que tot va bé.
I, tanmateix, alguna cosa pot haver canviat.
L’assetjament escolar no sempre comença amb una agressió fàcil d’identificar. De vegades comença amb una burla que es repeteix. Amb quedar sistemàticament fora del grup. Amb comentaris sobre l’aspecte físic. Amb un sobrenom que fa mal. O amb un missatge que continua circulant quan ja ha acabat l’horari escolar.
Per això, la prevenció de l’assetjament escolar no pot començar únicament quan el problema ja és evident.
Hem d’intentar arribar abans.
L’assetjament escolar continua present a les aules
Les dades més recents tornen a situar l’assetjament escolar com una realitat davant la qual no podem mirar cap a una altra banda.
Segons el VIII Informe “La opinión de los/as estudiantes”, elaborat per Fundación ANAR i Fundación Mutua Madrileña, el 14,1% de l’alumnat consultat afirma que ell o algun dels seus companys o companyes pateix assetjament escolar i/o ciberassetjament.
El curs anterior, aquest percentatge era del 12,3%.
Però hi ha una altra dada especialment significativa.
En els casos d’assetjament presencial coneguts per l’alumnat, el 27,6% s’allarga durant més d’un any.
Un any pot semblar només una dada estadística.
Però, en la vida d’un infant, un any és molt de temps.
Pot ser un curs sencer entrant a l’escola amb por.
Un curs intentant passar desapercebut.
Un curs preocupant-se pel pati, pel grup de classe o pel que passarà després.
Un curs pensant que potser demà tornarà a passar.
Per què alguns infants no expliquen què els passa?
Una de les grans dificultats de l’assetjament escolar és precisament aquesta: no sempre es verbalitza.
Un infant pot tenir por que explicar-ho empitjori la situació.
Pot sentir vergonya.
Pot pensar que els adults no l’entendran.
Pot arribar a creure que és culpa seva.
O pot no saber identificar que allò que està vivint ha traspassat els límits d’un conflicte puntual.
Per això, davant d’una situació d’aquest tipus, potser la pregunta no hauria de ser únicament:
“Per què no ho has explicat abans?”
També ens hauríem de preguntar:
“Tenia prou confiança i prou eines per poder explicar-ho?”
La prevenció de l’assetjament escolar també consisteix a construir entorns on demanar ajuda sigui possible.
Hi ha canvis que mereixen la nostra atenció
No existeix un únic comportament que permeti identificar un cas d’assetjament.
Cada infant o adolescent pot reaccionar de manera diferent i molts dels senyals també poden tenir altres explicacions.
Tot i així, hi ha canvis que convé observar.
Deixar de voler anar a l’escola.
Aïllar-se més del que és habitual.
Canviar sobtadament d’humor.
Mostrar nervis o malestar abans d’anar a classe.
Perdre interès per activitats que abans agradaven.
Dormir pitjor.
Baixar el rendiment escolar sense una causa aparent.
Perdre o portar a casa objectes trencats repetidament.
Mostrar una preocupació intensa pel telèfon mòbil o les xarxes socials.
Cap d’aquests senyals confirma per si sol una situació d’assetjament.
Però observar, escoltar i generar espais de confiança pot ajudar-nos a entendre què està passant.
L’assetjament escolar no és només cosa de dues persones
Quan pensem en bullying, sovint imaginem dues figures: qui agredeix i qui rep l’agressió.
Però existeix un tercer element fonamental.
El grup.
Companys i companyes que veuen què està passant.
Alguns riuen.
Alguns callen.
Alguns voldrien ajudar, però no saben com.
I d’altres poden pensar que, si no participen directament en l’agressió, el problema no té res a veure amb ells.
Aquí la prevenció de l’assetjament escolar és essencial.
Els infants també necessiten saber què poden fer quan presencien una situació injusta.
A qui poden demanar ajuda.
Com poden donar suport a un company o companya.
Com poden intervenir sense posar-se en risc.
I, sobretot, entendre que explicar una situació a una persona adulta no és “ser un xivato”.
És demanar ajuda.
El problema ja no sempre acaba quan sona el timbre
El telèfon mòbil i les xarxes socials han eliminat moltes de les fronteres que abans existien entre l’escola i casa.
Una situació que comença a l’aula pot continuar a la tarda.
I a la nit.
En un grup de missatgeria.
En una xarxa social.
En un videojoc.
Mitjançant una fotografia, un vídeo o un compte fals.
L’informe d’ANAR i Fundación Mutua Madrileña també assenyala una nova realitat: el 23,5% de les agressions digitals identificades havien utilitzat intel·ligència artificial per manipular imatges de la víctima.
La tecnologia evoluciona.
Les formes d’agressió també.
Per això, les eines de prevenció de l’assetjament escolar també han d’evolucionar.
Prevenir és molt més que parlar de bullying
La prevenció no consisteix només a explicar una vegada què és l’assetjament escolar.
És treballar la convivència cada dia.
És educar en el respecte.
És parlar d’emocions.
És ensenyar a identificar límits.
És donar eines per resoldre conflictes.
És treballar l’empatia.
És saber què fer quan veiem patir una altra persona.
És facilitar que un infant pugui dir “això que està passant no està bé”.
I és aconseguir que els adults que l’envolten sàpiguen escoltar-lo i actuar.
Per això, la prevenció de l’assetjament escolar necessita implicar tota la comunitat educativa: infants i adolescents, famílies, professorat, professionals i entitats.
Arribar abans pot canviar una història
Quan una situació d’assetjament ja s’ha consolidat, actuar és imprescindible.
Però podem aspirar a alguna cosa més.
Podem intentar arribar abans.
Abans que una burla es converteixi en rutina.
Abans que l’exclusió sigui acceptada pel grup.
Abans que una fotografia comenci a circular.
Abans que un infant deixi de voler anar a l’escola.
Abans que pensi que el millor que pot fer és callar.
A Fundació REIR treballem al costat d’infants, adolescents, famílies i professionals, i coneixem la importància d’acompanyar-los i generar entorns que afavoreixin el seu benestar i desenvolupament.
Però davant l’assetjament escolar no ens podem conformar únicament amb reaccionar.
Creiem que ha arribat el moment de fer un pas més.
Molt aviat us explicarem com.
